Ridículs de la modernitat

Reunions de principi de curs. Analitzam els nous alumnes, en cada una de les aules dels qui s’incorporen a l’Institut: una tercera part han desenvolupat d’una manera molt escassa la lectura i l’escriptura i no han assolit els objectius de primària; una altra tercera part són alumnes amb un nivell acceptable i bo; l’altra tercera part són alumnes (que pel que sigui) podem qualificar d’indòmits destorbadors. Mira que ho intentam, que cercam recursos, noves maneres, denunciam errors comunitaris, però cada any la societat ens entrega criatures més víctimes del seu entorn. Les autoritats s’omplen la boca de bons desitjos i compromisos envers l’educació, però la matèria primera ens arriba cada vegada més malmesa. Em negaré a emprar l’expressió fracàs escolar, per injusta. Qui fracassa és el sistema social. Sabem empíricament fa molts anys que els factors que influeixen negativament en la formació són fora de l’escola, i què hi feim? Un altre acte de fe, proclamam el misteri pel qual l’escola ho ha d’aclarir tot. Covards, evitam remenar causes que són realitats podrides, davant les quals tancam els ulls hipòcritament.

El president Sarkozy, de la França on la segregació social consentida pel socialisme governant va manifestar-se en la crema de milers de vehicles fins a decretar l’estat de queda, ha remès una carta personal a tots els educadors amb algunes receptes (exigir que els alumnes els tractin de vostè, entre d’altres) com a solució. En la carta no dedica la mateixa importància a les barriades immenses d’immigrants i pobres en què “l’égalité” republicana va ser passada per la capoladora del mercat urbanístic.

L’expresident de la Reserva Federal dels Estats Units, uns dels homes forts de Bush, ha admès en el seu llibre “L’època de les turbulències: aventures en un nou món” que la causa veritable de la guerra d’Iraq va ser el petroli: les morts d’infinits innocents,l’arrelament de bell nou d’un odi etern entre civilitzacions, tot pel control del petroli.

Les borses estan intranquil·les i se succeeixen les compareixences d’autoritats per transmetre confiança. Què ha succeït? Que un mercat de l’habitatge sense entranyes va ser emprat per prestadors usurers d’hipoteques; els guanys eren tants que van convertir les expectatives dels interessos en títols negociables; la usura convertida en accions. El globus s’ha foradat, els pobres prestataris perdran els habitatges i els fons públics garantiran que les empreses financeres que havien especulat no en surtin gaire malparades. “Burro, paga i fes-la”.

Aquest curs em costarà explicar als meus alumnes que la democràcia occidental sigui un sistema intel·ligent.

Anselm Barber (Octubre 2007)

Related Posts:

0 Response to "Ridículs de la modernitat"