Probablement, més d’una vegada, a algú li haurà costat travessar-los. No és que siguin inaccessibles, atès que al casc urbà del nostre poble n’hi ha prop d’una cinquantena. Tots estan a terra, disposats a ésser creuats però, ai !, no sempre trobam la mateixa disposició per part dels xòfers. Com a transeünts, teòricament, tenim tant el dret com la potestat de passar, però moltes vegades aquest dret no és respectat pels conductors. Aleshores has de saber esperar que aquest abaixi la marxa, s’aturi i et deixi passar. Fins i tot, ben segur que a molts de vosaltres us haurà passat el mateix, mentre us trobau al bell mig de la calçada, travessant pel lloc assenyalat, us heu hagut de decantar per tal que el vehicle no us agafi, pels pèls, perquè ni de bon tros us ha mostrat cap disposició d’aturar-se. És clar, parl dels “passos de vianants”.
La majoria d’ells demanen a crits esser repintats ja fa anys, i amb pintura que no sigui lliscant, que no patini, per quan plou. No obstant, ningú no els escolta ni tampoc els fan cas. Resten a la intempèrie, a la sort d’aquells que gosin trepitjar-los. Sembla que les autoritats no vegin que la gent no és llosca de naixement ni tampoc per naturalesa, perquè sí que hi veu; el que passa és que els ditxosos passos, ja no hi ha qui els pugui gairebé reconèixer. S’han fet invisibles, per als transeünts i també per als conductors.
La impassivitat municipal fa que els vianants passin a ser ciutadans de segona amb l’agreujant d’haver d’eludir les trampes mortals en que s’han convertit els carrers. I, els passos de vianants, s’han convertit en simple decoració urbanística: llistes de pintura blanca que decoren l’asfalt. Les voreres, per la seva part, serveixen gairebé per a tot, per a tot menys per caminar amb relativa seguretat. Trobar cotxes que aparquen tant a les voreres com als mateixos passos de vianants, és un fet freqüent. Sembla no haver-hi interacció possible entre el cotxe -Déu- i el vianant que resulta un destorb.
No obstant, els passos de vianants segueixen existint encara que sigui difícil definir-los. Els conductors els conceben com una porció de carrer per la qual travessen els vianants. En canvi, pels vianants, són concebuts com una porció més de vorera per la qual travessen els cotxes. Vist així, les postures resulten irreconciliables, arribant al paroxisme de considerar, el dia que ho fan, exclusivament el pas allà on està pintat, i la dels vianants que consideren que el pas de vianants és aquell lloc pel qual estiguin creuant la calçada.
Tot i que segurament no en traurem res en clar atès que no disposam de dades objectives, algunes coses sí que podrem dir: a) Els passos de vianants existeixen encara que els seus límits siguin imprecisos. b) Els passos de vianants són una realitat dual física i virtual inclosa la zona no pintada als voltants del mateix pas pròpiament dit. És una zona variable i depèn tant de la intensitat del trànsit dels vianants com de la dels cotxes. c) Es farà necessari que estudiosos en la matèria ens aclareixin a tots, d’una vegada per totes, el que són i el que no són els passos de vianants.
Quico Sintes (Octubre 2007)
Passos invisibles
0 Response to "Passos invisibles"
Publica un comentari a l'entrada