La dinamització d'Alaior

Ja sigui enmig de converses informals, ja sigui en entrevistes o determinats articles d’opinió apareix de tant en tant el tema del dinamisme social a Alaior i es produeix sovint la percepció d’un cert estancament, d’una pèrdua de vitalitat. Fins i tot algunes opinions han apuntat al perill que la nostra població arribi a convertir-se en una ciutat dormitori. Segurament resulta una mica exagerat, però és cert que hi ha determinats indicis que ens empenyen a pensar que caldria fer feina per recuperar tot el dinamisme que ens havia caracteritzat, si és que l’hem perdut. Un dels indicadors podria ser la vitalitat comercial de la població i, en aquest àmbit, podem avui observar que el centre d’Alaior mostra, en efecte, una sèrie de locals comercials tancats i són també evidents les dificultats en els nous establiments situats a altres zones.

En aquests moments hi ha en marxa un pla de dinamització que podria significar una primera passa per fer prendre consciència i promoure una revitalització que avui ens sembla necessària i que ha de sortir, principalment, dels propis ciutadans. Les institucions poden ajudar en determinades coses, i ho han de fer, però és el ciutadà qui té després la darrera paraula. És cert que la proximitat de Maó representa, en aquest sentit, un handicap, ja que la capital actua com a pol d’atracció comercial i de cara a l’oci. Però açò no ens hauria de fer perdre de vista tota l’oferta que podem trobar – i que de ben segur s’ampliaria – en els comerços i establiments que tenim a Alaior.

Pensem, per exemple, en el cinema. Per no perdre’l s’ha hagut de donar una subvenció al distribuïdor que volia deixar d’exhibir aquí les seves pel·lícules. A mi em semblaria més lògic aportar doblers públics per millorar la sala i la maquinària i per oferir a l’espectador el màxim de confort i qualitat a fi d’atraure el públic que ara es desvia cap a Maó. Si forçam el manteniment del cinema mentre la sala no compta amb el nombre mínim d’espectadors que en garanteixin el futur, igualment aquest espectacle acabarà per desaparèixer.

També és cert que des que es produí el desviament de la carretera general –imprescindible, per altra part – l’entrada de visitants al nostre poble s’ha vist bastant dificultada i que caldria un programa capaç de promoure’n les visites no només durant l’estiu sinó també durant la resta de l’any. En aquest sentit és més que urgent acabar amb una de les mancances que no es pot permetre una població que s’acosta als 10.000 habitants: la falta d’un establiment hoteler. Aquest fet obliga a dur la gent que ve de fora a romandre a Maó, es Mercadal o Son Bou.

Estic segur que de propostes n’hi pot haver moltes i m’agradaria deixar-ne algunes d’escrites per acabar aquest article. La majoria han sorgit de converses amb amics i pertanyen a l’àmbit de la cultura, que és el que conec millor.

A Alaior comptam amb una extensió universitària que em fa l’afecte que ens ha quedat una mica d’esquena al poble. Segurament deu ser perquè estudiar-hi no comporta haver de residir a Alaior, on no es percep aquella vida d’estudiant capaç de produir uns canvis importants a les ciutats universitàries. Tanmateix disposam d’una seu que ens permetria realitzar, durant l’estiu, cursos internacionals, amb treballs de camp, sobre allò que Menorca pot oferir. Pensem especialment en arqueologia, estudis relacionats amb la mar, biodiversitat, noves tecnologies, història, etc. que permetrien la residència temporal d’universitaris a Alaior amb tot el que açò comporta de cara a la vida social i comercial.

Els jaciments arqueològics de Torralba d’en Salord o Torre d’en Galmés, possiblement el poblat prehistòric més impressionant de les Illes Balears, poden ser focus d’atracció en circuits turístics que passin també per Alaior. D’aquí a uns pocs mesos les obres de restauració de Santa Eulàlia hauran acabat i comptarem amb un orgue apte per realitzar concerts. Es podria aprofitar aquesta oportunitat per oferir audicions matinals durant l’estiu, com ja fan en altres llocs, que permetessin integrar-les dins aquests circuits.

Caldria impulsar, i no deixar perdre, projectes com el del taller de gravat internacional Xalubínia-Menorca que podria tenir la seva seu a Alaior i que, gràcies al gran prestigi de Pere Pons, constituiria un important punt d’atracció de gravadors i artistes de primera línia. Açò significaria, a la vegada, la creació d’un museu de gran interès per a qualsevol visitant culte i despertaria l’afició entre els nostres joves pel món de l’art i de la creació.

A la llarga, i esperem que no siguin gaire anys, el conjunt des Convent pot constituir també un important punt de dinamització i de riquesa amb la condició que s’actuï amb intel·ligència en els usos que se li donin, perquè, a part de l’atracció que puguin tenir l’edifici en si i l’entorn del pati, les seves dependències poden convertir-lo en important focus d’irradiació cultural, sempre que allò que s’hi realitzi mantengui un interès de primer ordre. En aquest sentit l’autoexigència ha de ser-ne una de les característiques més destacades.

Mentrestant, però, i com solem dir popularment, cal posar fill a l’agulla i promoure totes aquelles alternatives que facin d’Alaior una ciutat dinàmica capaç d’atreure gent de fora i dels altres pobles de Menorca. No ens hi ajudaran enfrontaments absurds i anacrònics i sí, en canvi, el diàleg serè, el respecte i la generositat.

Pere Gomila
Núm. 205 (Setembre)

Related Posts:

Tweet