Lola, La Mola "me mola"!

Aquest és el missatge que va enviar pel mòbil una de les més de dos mil persones que va poder arribar a la fortalesa d’Isabel II la revetlla de sant Llorenç, en un vespre de lluna plena. El motiu? Assistir a la macrofesta organitzada per dos espavilats promotors -amb l’aquiescència de l’empresa que explota turísticament el que fou antiga caserna i penal militars- sota l’anacrònic títol de Flower Power. Tot plegat, una aposta empresarial nova que afegir a l’oferta menorquina d’oci nocturn.

L’oferta complementària que l’illa ofereix durant l’estiu és ampla i diversificada: a banda de botigues i restaurants, hem tingut concerts a balquena, festes de poble, espectacles eqüestres, fires d’artesania, xerrades a la fresca, recitals de poesia, exposicions pictòriques, dansa oriental... i fins i tot dracs, els de Sarruga, contractats per l’Ajuntament de Ciutadella dins del programa “Estiu actiu”. L’objectiu no és cap altre que satisfer una població turística que no en té prou amb el sol i platja i demana que li ofereixin coses diferents: espectacles, distraccions, entreteniments... En aquesta societat de l’oci en què vivim, hi ha molta gent que necessita que li donin el passatemps mastegat i amb cullereta. Altrament, no s’entén com més de dues mil persones poden anar darrera del flautista entabanador que ha presentat l’esdeveniment com una retornada als anys seixanta, a l’època dels “hippies”, de la psicodèlia, de l’LSD, de les ulleres rodones i els calçons acampanats. Si els integrants d’aquesta gernació volien acoblar-se amb els “hippies” actuals, haurien d’haver arribat fins a cala Rafalet o cala Mitjaneta, on s’han muntat sengles festes “rave” sense pagar ni un cèntim. Però bé, el sarau de la Flower Power, emparat amb una fortíssima campanya publicitària, era un reclam per atreure la gent “pija” que es passeja per l’illa i oferir-los una vetllada de música, alcohol (esgotaren les existències), ambientació “kitsch” got en mà, mirades mútues i qui sap si quelcom més. Sembla ser que si va començar malament, va acabar encara pitjor.

N’hi ha que només hi veuran un episodi aïllat, amb els excessos propis de l’estiu, però també pot veure’s com a símptoma d’una tendència que pot introduir Menorca en un circuït de festes massificades i globalitzades de l’estil “Ibiza’s party”. De fet, el cartell anunciador posava “De Pachá, Ibiza, a la Mola, Maó”. S’ha demostrat que hi ha una demanda d’aquests esdeveniments tan populosos com despersonalitzats. Aleshores, la pregunta seria si convé -a Menorca, com a destinació turística- promoure aquests tipus de shows per atreure aquest turisme d’adults joves amb un poder adquisitiu més o manco sanejat. És evident que als promotors, la iniciativa els ha deixat bons rèdits (multiplicau 2.000 per 50 €/persona i obtindreu un resultat aproximat del benefici abans d’imposts i despeses). Ara bé, caldrà pensar-s’ho dues vegades perquè, al capdavall, tot té un risc -que li demanin al jove forneller que va quedar baldat de per vida- i aquesta deriva de les macrofestes ens pot atracar a un model turístic gens original però molt rendible econòmicament, expressió de formes de diversió cada vegada més atrotinades i que, a la llarga, podrien, també, nafrar la positiva aureola de tòpics que Menorca encara té avui, en comparació amb les altres illes del nostre arxipèlag.

Certament, no és possible abstreure un episodi com aquest del seu context socioeconòmic perquè no podem perdre de vista tota la xarxa d’interessos -legals, també- que constitueix el brou on es cou tot açò. Hi ha molta gent que es guanya les garroves i uns pocs es lucren amb aquests saraus estiuencs. No podem ignorar l’existència d’un complex ludicoindustrial que paga imposts -tots?- i que crea llocs de treball -regulars?, de qualitat?-, que apunta a determinats segments de la població adulta com a mercat preferent.

Perquè ens facem una idea del moviment que genera una d’aquestes macrodiscoteques, esmentaré només algunes xifres: “Amnesia Ibiza emplea cada año a más de 300 personas (dadas de alta en la Seguridad Social) durante los meses de julio y agosto, más de 250 en junio y septiembre, más de 60 en abril y mayo, y 27 durante todo el año ininterrumpidamente. Todos estos trabajadores y sus economías familiares se verán afectados por esta medida sancionadora”. Aquestes paraules foren publicades per la discoteca Amnesia amb motiu del seu tancament per part de la Direcció Insular d’Eivissa i Formentera, del 6 de juny al 6 de juliol d’enguany, per tràfec d’estupefaents. També parlaven de cancel·lació de reserves fetes des d’Alemanya (més de 6.000) per a les festes de “Cocoon”, des d’Anglaterra (més de 8.000) per a les festes “Cream”, de 60 persones dels EUA que deixarien de venir. A més, havien convidat a 48 directius de la cadena SER i publicat anuncis i minireportatges a revistes com “Vanity Fair”, “In Style”, “Playboy”, “Stern”, “Bild”, “Mixmag”, i a canals de televisió d’Alemanya, Regne Unit, etc.

Si heu anat a Eivissa/Ibiza, haureu vist com, pràcticament des de l’arribada al port o a l’aeroport, us acompanyen per totes les carreteres les tanques publicitàries gairebé monopolitzades amb reclams de discoteques que anuncien jornades intenses: la festa del dilluns al “Paradise”, la del dimarts al “Bora-Bora”, la del dimecres a l”Edén”, la del dijous a “Space”, la del divendres a “Pachá”, la de dissabte a “Amnesia” i la de diumenge al “Privilege”. I si no en teniu prou, us convidaran a veure la posta de sol al Café del Mar, embolcallats per música chill out, amb la Conillera al davant i el cambrer al darrera que us demanarà la consumició, que hi ha gent que espera. A Menorca, l’únic establiment que ofereix actualment una programació que manté una certa similitud amb la de les “macros” eivissenques és la Cova d’en Xoroi, amb festes de l’escuma, Playhouse, “Balearic Sessions”, DJ convidats i tota la pesca. I que no seria polit muntar aquí, a la Mola, un afterhours que fos “el primer amanecer de España!”. Estic segur que més d’un ja ha tingut la idea. Enguany, de moment, només s’han atrevit amb la concentració del Flower Power, la del Bacardí i qualcuna altra, però crec que és un territori verge que s’ha començat a explotar i que podria continuar en propers estius.

La pregunta, repetesc, és: ens interessa d’incloure aquestes festes i saraus dins de l’oferta complementària d’estiu? Sembla clar que als organitzadors i promotors i a tot el sector comercial-industrial que es mou al voltant sí que els convé, és un negoci força lucratiu. Ara bé, a Menorca com a destinació turística que es vol “diferenciada”, “reserva de biosfera”, patrimoni arqueològic de la humanitat i no sé quantes coses més, li convé? Tanmateix, no sé per què planteig aquest interrogant perquè, més tard o més prest, tot allò que el mercat demani es farà. I si no, temps al temps. Sempre hi haurà empresaris espavilats que tindran idees brillants i rendibles, com la d’aquell polonès que volia muntar una discoteca a Auschwitz. Evidentment, no li ho van permetre. Aquí, de moment, ja han convertit l’antiga fortalesa en macrodiscoteca per un dia. Mon pare va fer el servei militar dalt la Mola i encara es pensa que s’ha de demanar autorització a qualque autoritat militar per a visitar-la. Els temps, certament, canvien.

Pere Reure
Núm 205 (Setembre)

Related Posts:

0 Response to "Lola, La Mola "me mola"!"