Ja en sabem, de votar?


Hi ha eleccions, bona notícia. Després de molts d’anys sense fer-ho, excepte quan arribaven les europees, tornaré a votar. En endavant ho faré sempre, unes vegades escolliré una opció i unes altres ho faré en blanc. Fins i tot és possible que voti en les nacionals, malgrat que no em sent gens espanyol. Sí, tornaré a votar perquè ara que els nostàlgics de prohibir les urnes han fet quallar el seu missatge per desacreditar la democràcia, estalonats en l’escampament general de la corrupció, no puc admetre que em vulguin "ajudar" a través de la reinstauració d’un règim dirigit. Votaré, encara que sigui "pa joder, nomás". Paga la pena de fer-ho? I tant que sí, encara que siguem uns votants mediocres, perquè justament açò és el que som: uns votants limitadíssims que ens hem deixat enredar per detalls més que per cap altra cosa. Possiblement els polítics actuals no han ajudat a fer simpàtic el sistema, però ells no són més que la conseqüència del que és la societat. Els que la conformam no sempre estam en condicions d’espolsar-nos les culpes de les coses que no funcionen i carregar-los el mort. Com a votants som justets-justets.

Si bé de cap manera criticaria el sistema, sí que estic obligat a protestar contra la manera en què exercim el dret a tenir veu i a escollir els nostres representants. No puc admetre que alguns costums "electorals" -mals costums, diguem-ho clar- puguin arribar a falsificar els resultats, costums que sense cap dubte vulneren el meu dret a la intimitat. Que els partits puguin disposar del cens el dia de les eleccions és quelcom lògic, no ho discutiré, ja que és l’única manera que tenen per garantir la netedat del procés, però, ai las!, que els el facilitin com ho fan i que en disposin al seu lliure albir, és quelcom que solament facilita practicar l’abús. Hi ha partits, no en diré el nom, que comprometen, que lliguen curt l’elector, que pràcticament l’obliguen a anar al col·legi electoral i que si a certa hora aquest no ho ha fet, rep una trucada més o manco entre suplicant i intimidadora en què li recorden què hauria de fer. Ho trob inadmissible. Caldria trobar una manera -i hi és, però ara no l’explicaré per un problema d’espai- que permetés conjuminar el control sense caure en el caciquisme. No acceptaré mai, de cap manera, que ningú pugui saber quin és el meu número de DNI ni on visc, ni obtenir altres dades que jo, voluntàriament, no li hagi facilitat.

No hem après a votar. No hem après a sortir de casa sense el sobre que ens ha preparat algun suposat "amic" -en realitat un enemic de la llibertat- i anar, sense res més que la roba posada i un document que ens identifiqui, a un col·legi electoral on ens facilitaran la papereta de la nostra opció i, fins i tot, hi trobarem una cabina per si no tenim ganes que ningú no sàpiga quina és la nostra tria. Em fa mandra, i prou mal, veure que encara no som prou grossets per triar sense assessorament extern -i habitualment no del tot gratuït-, i consider que és intolerable que un partit em truqui a mitjan matí o mitjan capvespre perquè "encara no he anat a votar". De què anam? Qui ho fa es considera realment un demòcrata? És realment demòcrata o se serveix de la democràcia per trepitjar-la? És un home (o una dona) de principis o una peça més d’un partit que l’empra com a comissari, quasi sicari, o com a eina útil per guanyar a qualsevol preu?

Dia 25 no ens hauria de saber cap greu no haver guanyat, si és que no ho feim; però sí haver-ho fet amb mal estil. Deixem ja de destorbar l’elector i d’enviar paperetes a casa: la democràcia i els boscos ens ho agrairien. Qui guanyi no ha de ser el nostre enemic, sinó només qui proposa un projecte de convivència una mica diferent del propi.


Francesc Sintes Ximenes (Maig, 2015)

Related Posts:

0 Response to "Ja en sabem, de votar?"