Tradició i desgavell

Hem passat les festes de Sant Llorenç i en la tranquil·litat i serenor que dóna la perspectiva, creiem que s’imposa una reflexió sobre el que representen i el que són aquests dies d’alegria per al poble d’Alaior.

Aquestes festes són un bagatge cultural que hem rebut dels nostres avantpassats i que per l’estima que els tenim, tot i els inevitables canvis que la inexorabilitat del temps va imposant, hem d’intentar conservar en la seva integritat i esperit.

Aquest esperit es composa, bàsicament, de tradició, i encara que la tradició no té per què estar barallada amb la modernitat, no podem oblidar certes formes, perquè sense aquestes la festa perdria el seu autèntic significat.

Arribats a aquesta conclusió, cal que ens demanem quines són aquestes formes de què estem parlant i que tan importants són per a la festa.

Tot i el perill que representa intentar donar normes de comportament als altres, intentarem ser el més objectius i tolerants possible i cenyir-nos al que, creiem que són, simplement, normes bàsiques d’educació i civisme.

Un component de la festa que no podem obviar, perquè és present des que tenim us de raó és l’alcohol. Intentar reflexionar sobre les festes patronals de Menorca sense tenir en compte aquest fet seria enganyar-nos i negar una clara evidència. Tampoc seria seriós carregar les culpes de tot als joves actuals, ja que des de la perspectiva que ens donen els anys sabem que ningú no pot “tirar la primera pedra”, ja que qui més qui manco, arribats aquests dies, ha fet, o encara fa, algun excés en l’aspecte que estem tractant.

Si, sent honestos, hem de reconèixer que per bé o per mal, aquest és un fet real i que difícilment és controlable a nivell personal, perquè intentant intervenir feriríem les llibertats individuals, el que no es pot permetre és que l’estat etílic d’alguns marqui les pautes de les festes.

Sense entrar a analitzar els fets del jaleo d’enguany -açò s’ha fet ja en altres col·laboracions- volem manifestar des d’aquest escrit el nostre rebuig a l’afrontós, brut i primitiu espectacle que representa la tirada d’aigua a sa plaça després del jaleo, encara que sigui una petició generalitzada en aquells moments. Governar no és accedir sempre a peticions promogudes per situacions puntuals. Governar és -hauria de ser- escollir amb seny les opcions que ens ajudin a tots a ser més racionals i el màxim de respectuosos amb els altres.

En un altre ordre de coses, no resulta lògic que, en la llarga espera dalt Sant Pere Nou de l’arribada de la Colcada per a celebrar les Completes, s’hagi d’aguantar l’estridència musical d’uns altaveus posats en clau de discoteca. Entenem que aquest és un acte tradicional que requereix d’una música també tradicional i que pugui entretenir -no molestar- a la nombrosa gernació (al·lots, joves, adults, vells) que es concentra en aquest lloc.

Tampoc és, al nostre entendre, en cap manera lògic que l’horari establert per a les completes, s’hagi de veure condicionat pel caprici d’alguns, en què la seva diversió i objectiu consisteix a impedir que la música i les autoritats arribin a l’hora determinada dalt Sant Pere Nou.

El fet de música estrident, i que molesta a tanta gent, es dóna també a les portes d’alguns bars que, mirant només pel seu benefici econòmic, no tenen en compte les molèsties que durant hores i hores estan causant al veïnat, condicionant d’una manera excessiva el seu descans vespertí.

La festa de Sant Llorenç és una festa de tots els alaiorencs, en la qual els joves i no tan joves s’hi han de sentir identificats.

Hem parlat de quatre aspectes puntuals de la festa que, sense voler ser exhaustius, i al nostre entendre, necessiten d’una revisió per a què no resultin molestos per al conjunt de la població.

Amb l’objectiu de recuperar el seny i l’esperit tradicionals, creiem que, oblidant bàndols i conveniències personals o de grup, hem de fer un veritable esforç per a intentar recuperar una part del seny impregnat pels nostres avantpassats a les festes i iniciar un procés de reflexió en el qual, d’una manera seriosa i imparcial, els estaments pertinents intentin analitzar, juntament amb el que es fa correctament, els aspectes millorables de la nostra festa patronal.

Paco Mercadal (Num. 205 - Setembre 07)

Related Posts:

0 Response to "Tradició i desgavell"